Baff

TOT PEL VICI

Amb els ulls buits. Així desitjaríem començar cada any el BAFF. Buits per tornar a ser omplerts, amb avidesa, fins i tot amb desmesura, amb el cinema que cada any esperem que calmi les nostres ànsies de novetat i bon cinema. És difícil. Com també ho és no caure en l’autocita, la repetició, el loop. Però ho intentem. Potser perquè tot ho fem pel vici. Perquè un festival com el BAFF es fa des de l'esforç, la dedicació, el compromís, el risc. O sigui, es fa només pel vici. Si no, això no hi ha qui ho entengui. “¿Qué sé yo?”, que diria Messi. Potser, en el fons, estem encantats d'haver-nos conegut. De ser aquí. De fer el que fem. I què dimonis, de compartir-ho amb el públic del BAFF.

I és un gran esforç. Ja està dit. I de vegades arriba al límit de l'abisme. De debò. (Aquí posem-hi uns quants punts, que després diuen que no es pot respirar). És un esforç perquè costa convèncer la gent que els noms que reuneix el BAFF a la seva Secció Oficial –així com a la resta de seccions– són senzillament el no va més. Així ho creiem i així ho volem explicar. Els noms dels directors que es passegen per la Secció Oficial potser no són gaire coneguts. Avui. Però tots ells són una aposta seriosa que algú, el comitè de savis del BAFF, ha decidit fer brillar a la Secció Oficial del festival. Fins i tot el gran Hong Sang-soo s'atreveix a competir amb ells. Poca broma. Perquè mai no ens cansem de dir (el loop, ja sabeu...) que en aquesta secció del BAFF s'amaguen les nostres apostes més personals: aquelles pel·lícules que creiem que mereixen endur-se el Dúrio d'Or a casa i dur el nom del BAFF per tot el món.

S.G.
(With a little help of S.G.)