França - 2007 - Betacam. 90 min.
Aquesta cinta va obtenir el premi al millor documental als Premis del Cinema Europeu de l’any passat. Panh dibuixa amb fermesa un retrat de la realitat que viuen les prostitutes a Cambodja. Al més pur estil Tsai Ming-Liang, el film comença observant als personatges que més endavant coneixerem, s’atura en cadascun d’ells, sense jutjar-los, només fa que l’espectador els miri. No es parla de sexe fins passats uns deu minuts de metratge. L’espectador assisteix a escenes en aparença quotidianes, com ara l’escena en que les prostitutes calculen amb el seu macarró el sou de la setmana que els correspon, com si es tractés d’una perversa classe de matemàtiques. O bé diàlegs on aquestes dones parlen dels seus pobles d’origen que un dia van haver d’abandonar per començar una vida suposadament millor. Parlen de l’avortament, de les drogues, de la mort, de la SIDA, del suïcidi... En definitiva, el director cambodjà denuncia la situació d’aquestes dones que no reben cap mena d’ajut internacional. Un documental que no deixa espai a l’esperança, fins a tal punt que una de les protagonistes arriba a afirmar: “Aquí, si tens la SIDA et mors, i si no la tens, també et mors”.