La visita de Johnnie To al BAFF va ser indubtablement un dels highlights del festival (sense desmerèixer la resta de visitants, amb qui ha sigut un plaer compartir aquests dies). Però sense cap dubte ningú ha despertat tantes passions ja sigui del signe del fan desbocat amb una bossa plena de dvds d’edicions xineses a la caça de l’autògraf o dels qui veuen en Mr. To un autor cabdal per entendre el fenòmen Hong Kong.
Reunits amb un petit grup de periodistes, ens volem fer ressó d’algunes de les preguntes que van sorgir aquell dia i que Mr. To per boca del seu fidel escuder, Shan, va respondre de manera més que afable i pacient. I sobretot interessant. Estrènyer la seva mà ja dóna una idea de l’autoritat i respecte que desprén aquest paio…

Q: La seva darrera pel.lícula, en la qual ens ha dit que no es dispara un sol tret, es pretén una carta d’amor a Hong Kong. Ens podria dir d’on va sorgir la inspiració per a fer aquesta pel.lícula?
A: Amb Sparrow tenia la intenció de fer una comèdia d’aparença lleugera on es ret homenatge a la ciutat de Hong Kong, a través dels seus habitants i d’aquests trapelles que roben carteres i que acaben resultant uns personatges entranyables. La idea inicial era donar-li una aire de musical, i no està gens disimulats l’homenatge a Les Parapluies de Cherbourg de Jacques Demy i altres comèdies elegants dels 50 i 60. A més, jo no tinc un guió definit quan començo a rodar i si no ho veig clar aturo el rodatge i penso per on tirar. I com tenia compromisos ineludibles amb dates límits més clares que havia de complir, vaig anar aturant i reprenent el rodatge al llarg de tres anys.
Q: En el seu cinema sovint apareixen les tríades. Vostè hi té relació o com creu que veuen el seu cinema?
A: Quan vam fer Election teníem molt clar que volíem que sorgissin alguns elements de la tradició de les tríades que fins i tot avui pot semblar que s’han perdut. Vam investigar una mica, vam fer reunions, i al nivell més alt que vam arribar va ser al dels “oncles”. Es van reunir uns quants oncles de diferents zones i van discutir com havia de ser la cerimònia de l’entrega del bastó, que a cada lloc es feia diferent. Per raons evidentment cinematogràfiques, no vam respectar tot el que ens van dir, i quan ho van veure al cinema es van sentir una mica decebuts però ho van entendre.
Q: En el seu cinema també és molt freqüent la glorificació de la policia (per exemple a PTU) i al mateix temps hi ha dolents totalment carismàtics, amb una càrrega atractiva molt forta. Com veu aquesta dualitat?
A: Aquesta dualitat és en l’ésser humà. El que m’interessa és que ningú és tan pur ni ningú és tan fosc. Un policia que accepta un suborn és dolent? És un tema interessant d’indagar, i m’agraden aquests personatges que estan al fil de la navalla. El teu millor amic es pot convertir en el teu enemic i voler-te mort i això és una cosa que nivell de personatges dóna molt de joc.
Q: Quin creu que és el paper que una productora com MilkyWay i pel.lícules com Eye in the Sky poden jugar en el cinema contemporani? I quina és la seva influència tant a nivell artístic com a nivell de producció?
A: Si prenem com exemple Eye in the Sky s’evidencia l’esforç que fem des de Milkyaway per tenir una personalitat molt definida en el cinema que fem i al mateix temps donar oportunitats a nous autors i directors que són els que marcaran el futur del cinema de Hong Kong. En aquest sentit Eye in the Sky acompleix perfectament les dues vessants del nostre cinema, unes intencions comercials molt clares i unes intencions artístiques que no desmereixin l’altra vessant.
Q: I com veu la influència de Hong Kong al cinema internacional? O encara més, com veu que altres cinematografies fagocitin idees del cinema de Hong Kong?
A: La influència funciona en totes les direccions i això és el millor. En el meu cinema hi ha evidentment influències de directors europeus. I qualsevol circulació d’idees em sembla positiu. Una pel.lícula americana com la versió d’Scorsese d’Infernal Affairs pot fer que la gent s’interessi pel cinema que es fa a Hong Kong.
Q: I parlant de Hollywood, què ens pot explicar de la versió en què està treballant de Le cercle rouge de Jean Pierre Melville i què hi ha de cert en els rumors que assenyalen com a protagonista Orlando Bloom i fins i tot un cameo d’Alain Delon?
A: Doncs no podem dir molt perquè en principi la presentació de la producció es farà a Cannes, però el que sí es pot dir és que serà la meva primera pel.lícula en anglès (no en sé gens, per cert) i que la rodarem a Macau i Hong Kong, llocs que conec molt bé. Estem escrivint el guió a mitges amb Wai Ka-Fai. De tota manera, això és una cosa molt concreta, un remake d’una pel.lícula. No podria ser d’una altra manera, perquè ningú a Hollywood voldria saber res d’algú que es presenta al rodatge sense un guió tancat…